Site Overlay

Gurb a inicis del S.XX

A inicis del segle XX a Gurb hi havien 5 carreteres principals.

Una de les carreteres que hi havia era la de Gironella (Girona) a Vich (Vic), també una de les altres que hi havia era la carretera de Vich (Vic) a Olot. Una altra carretera la qual era molt important era la carretera de Ribas a Barcelona. Una carretera d’aquí Gurb que comunicava amb un altre poble d’osona era la carretera de Vich (Vic) a Roda.

Per acabar, hi havia el camí vecinal de Sant Bartomeu del Grau a Vich (Vic).

 En aquella època, hi havia moltes fàbriques, ja que es treballava molt.

Hi havia una fàbrica de filatures, que es situava a prop de l’Ajuntament de Gurb. Una fàbrica de filatures és una fàbrica on si fan diferents coses amb fils. Hi havia una colònia que s’anomenava Malars, és una antiga colònia tèxtil ubicada al terme municipal de Gurb. Està situada en el costat de Ter Plàstic Recycling, SL. Per útlim, hi havia Crsitalls Barnolas, continuan estan situada en l’avinguda de Sant Bartomeu del Grau.

 El moviment migratori de les masies cap a les ciutats, és a dir, de l’agricultura a la indústria. Va provocar que el nombre d’habitants de Gurb quedés estancat durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, amb la influència de la Guerra Civil.

Ja que els homes havien d’anar a la Guerra Civil per obligació, les dones es van haver d’incorporar a les indústries.

El tren va arribar a l’any 1875. Havia estat determinat per la integració de la Plana de Vic al mercat espanyol. Per altra banda, les tensions acumulades a l’entorn de la propietat de la terra i les seves formes d’accés es van manifestar de forma contundent durant el període de la Guerra Civil i durant el primer franquisme.

Van proposar que es fes carbó per destinar els diners obtinguts a obres.

Algunes persones eren del poble considerades de dreta eren empresonades i d’altres assassinades a mans de grups incontrolats provinents d’altres localitats.

L’últim quart del segle XX, predominaven les activitats agrícoles i ramaderes. Hi havia moltes cases rurals i camps ben treballats que eren les vistes dels pobles de la Catalunya vella i del desenvolupament agrícola de la Plana de Vic. 

Des de fa ja dues dècades, la majoria de les explotacions agrícoles i ramaderes han convertit la producció agrícola en una cosa més de la ramaderia bovina i porcina, 

El fet que al municipi on només hi visquin el 0,03% de la població de Catalunya produeixi el 4% de la llet del país mostra la importància del sector.

El paisatge rural de Gurb s’ha vist alterat per dues realitats emergents: la construcció del nucli urbà de població i l’establiment d’un gran nombre d’indústries, tallers i altres negocis.

A principis de segle XX, bàsicament el que més es potenciava a Gurb era el sector de la pagesia. Cal destacar que aquesta època hi va haver molta “mecanització” en el sector primari i va ser quan es va començar a abonar els camps amb fems i purins, també va ser quan van sortir nous cultius i amb els tren el venien, per altra banda també es van posar moltes granges noves.

La carretera de Sant Bartomeu va costar 299.053 pasetes.

Aquests van ser els inventaris per béns municipals de l’any 1925.

  • C17 (blava vertical)

8

  • C25 (blava esquerra)

  • Carretera de Roda (groga dalt dreta)
  • Carretera de Manlleu (groga dalt mig)
  • Carretera de St. Bartomeu  (groga del mig)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *